Entrades

Imatge
  LA CIUTAT DEL PATINET El patinet elèctric (llegeixis també bicicleta, bicicleta elèctrica o ginys similars) és el vehicle de les ciutats del futur. Estem dissenyant ciutats que responguin a dos objectius prioritaris: que siguin smart, o sigui amb tecnologia i intel·ligència artificial, i que siguin sostenibles, o sigui que responguin a la màxima preservació dels recursos naturals evitant la contaminació. Des d’aquest punt de vista, el patinet elèctric encaixa com a vehicle per a les ciutats del futur , o present. Vehicle dinàmic, elèctric, no contaminant, que recorre distàncies justament tamany ciutat, que no contamina, que no fa soroll, que si es condueix bé és prou segur, i que disminueix la presència de cotxes i motos a les ciutats. Perquè llavors anar-hi en contra? És evident que la circulació d’aquest tipus de vehicles requereix una regulació, no pot ser que no estiguin regulats, que n’hi hagi tants i no tinguin normativa. Per suposat que han de ser regulats, identificats
Publica un comentari a l'entrada
Més informació
Imatge
                                                       EL PAPER DEL SOCI AL BARÇA Si una cosa ha demostrat tot el procés de moció de censura i conseqüent dimissió de la Junta directiva del Barça és que el soci del Barça no estava inclòs al model de governança del Club , i és evident que hi ha de ser. Quan qualsevol govern, del tipus que sigui, no escolta i es creu que les decisions que es prenen són les millors sense escoltar al “poble”, al qual es considera no capaç per opinar o influir, el que acaba passant es que aquest poble es revolta i et fa fora, que és exactament el que li ha passat a la Junta de Bartomeu. I és aquest poble, el soci, no ja qui s’ha guanyat el dret, sinó que el té inherent, a formar part del model de governança del Club. Ara mateix no hi és, no hi ha pràcticament mecanismes de diàleg amb el soci ni de control d’aquesta sobre la gestió de la Junta del Club, d’aquí que aquesta hagi vingut a través dels anomenats grups d’opinió, que han cobert en bona manera le
Publica un comentari a l'entrada
Més informació
Imatge
                                                        GOVERNAR ÉS ESCOLTAR Governar és escoltar, o també és escoltar. A banda de tenir un projecte, un horitzó, una idea de futur de cap a on es va i altres qualitats que no són objecte d’aquest escrit, entre les qualitats segur imprescindibles per governar hi ha la de saber escoltar. Implicar els treballadors i/o ciutadans en el projecte, fer-los partícips, engrescar-los, és part del motor que farà rutllar la globalitat del projecte. Poden ser diverses les maneres amb que aconseguim implicar i fer participar els ciutadans, treballadors o socis en un projecte, en tot cas, la qualitat del segle XXI, i l’estratègia i actitud més vàlida, és, sens dubte, la d’escoltar. I escoltar no es fer veure que s’escolta , no és posar uns canals per no fer-los-hi ni cas com passava en no poques polítiques de participació ciutadana als anys 80 i principis dels 90, és una actitud, és creure-hi, és ser porós, sensible a l’opinió ciutadana. I es que
Publica un comentari a l'entrada
Més informació
Imatge
                                                 CENTRE I CENTRALITAT En política hi ha dos conceptes supreutilitzats i sovint amb confusió i de manera errònia. Són centre i centralitat, que d'entrada no són el mateix com alguns es pensen. El centre polític és aquella posició intermitja en l’eix ideològic, potser ja caduc, dreta – esquerra. Sempre és la posició intermitja entre dreta i esquerra, però això no vol dir que sigui estàtic, doncs les ideologies evolucionen i es mouen . Segur que no és el mateix el centre als anys 30 del segle passat que ara, ni tampoc és el mateix el centre polític a Espanya o Catalunya que per exemple als Estats Units o Colòmbia, on el centre equivaldria aquí a la dreta. Des de la meva opinió, si esquerra i dreta són dos conceptes ja caducs i massa simplistes per definir la política, el concepte “centre” també ho seria, ja que forma part d’aquesta lògica. Més enllà de si són o no d’un altra època, la política és molt més rica que el “barriosesamisme
Publica un comentari a l'entrada
Més informació
Imatge
                                                        EL CAMÍ DE LA BONA POLÍTICA Per traçar un camí que pretén corregir defectes, primer cal una correcta radiografia de quins son aquests. Què causa la desafecció política? Quines en son les causes? Per què la gent se sent cada vegada més allunyada i desconfiada de la política, dels governs, dels partits?. Són moltes les dades, enquesta rere enquesta, que avaluen aquesta distància. Una dada recent situava la desafecció a nivell d’estat espanyol en un 72 o fins i tot un 96%, depèn de com interpretem les dades. Quines són les causes? Segur que moltes, segur que n’hi ha més, però jo en situo d’entrada 8:   Manca de Talent Una màxima que la política hauria d’interioritzar és la de que no tothom pot fer de tot, segurament aplicable a tots els àmbits de la vida, però en política especialment. La manca de democràcia interna real, junt amb la priorització a la fidelitat respecte al talent, provoca a vegades l’ascens de persones poc
Publica un comentari a l'entrada
Més informació
Imatge
                                                                                                                                      LA DEMOCRÀCIA S'OBRE CAMÍ    Quan diem que la societat ha canviat i ja no accepta determinada manera de governar, perquè ha madurat i vol influir i ser inclosa en els processos de decisió, no acceptant determinades formes verticals i obsoletes d'organització, no parlem només de política, sinó de qualsevol estructura institucional. Com ha passat al Barça. El Futbol Club Barcelona, la institució més important del país tret de la Generalitat, te una de les estructures de governança més arcaiques i desactualitzades del país, pensades a més, per un paper purament testimonial i simbòlic del soci (que curiosament és el propietari del Club) i per blindar les juntes directives del control democràtic. És un model de governança dels anys 60 del segle passat, que no passaria els més mínims criteris democràtics dels segle XXI. Quan l’aigua es troba un esc
Publica un comentari a l'entrada
Més informació