LA DEMOCRÀCIA S'OBRE CAMÍ

   Quan diem que la societat ha canviat i ja no accepta determinada manera de governar, perquè ha madurat i vol influir i ser inclosa en els processos de decisió, no acceptant determinades formes verticals i obsoletes d'organització, no parlem només de política, sinó de qualsevol estructura institucional. Com ha passat al Barça.

El Futbol Club Barcelona, la institució més important del país tret de la Generalitat, te una de les estructures de governança més arcaiques i desactualitzades del país, pensades a més, per un paper purament testimonial i simbòlic del soci (que curiosament és el propietari del Club) i per blindar les juntes directives del control democràtic. És un model de governança dels anys 60 del segle passat, que no passaria els més mínims criteris democràtics dels segle XXI.

Quan l’aigua es troba un escull el bordeja, el desborda, i és el que, tant en política, com en aquest exemple al Barça, la societat està fent. Una societat culta, madura, evolucionada, que s’ha manifestat (com també ha passat en política davant d’estructures de partit no actualitzades) a través dels anomenats grups d’opinió. Grups de socis i sòcies inquiets, amb ganes d’influir, participar i aportar, que davant la impossibilitat de fer-ho pels canals oficials, s’organitza i ho fa pel seu compte, sent perfectament vàlida la seva aportació.

El Barça ha d’adaptar al moment i actualitzar les seves estructures, incloent el soci en el model de governança del Club, no oblidem, a més, que el soci n’és el propietari, com passa a ja pocs clubs del món. Si no ho fa, la democràcia s’obrirà camí, com ho han fet aquests grups de socis agrupats en grups d’opinió i precandidatures, que hem aconseguit, en plena pandèmia i sense partits a l’estadi, més suports que mai per provocar un canvi d’etapa, també d’estructures, al Futbol Club Barcelona.